Article aparegut a L'Heura, abril de 2009
El front únic és una tàctica essencial per aconseguir la unitat d’acció. Durant la història s’han donat diversos casos on s’ha aconseguit aquesta unitat. David Karvala explica com s’ha aplicat a lluites passades i la seva rellevància avui.
Un dels problemes gairebé eterns de l’esquerra anticapitalista és el desajust entre les seves pròpies forces, normalment bastant limitades, i els grans reptes als què s’enfronta.
Davant aquesta situació, activistes del passat van desenvolupar el mètode del front únic. Es tracta de cercar unir les forces de tot el moviment —de l’esquerra anticapitalista, dels partits de l’esquerra institucional, dels sindicats majoritaris, dels moviments socials més moderats…— per a una lluita concreta.
No suposa oblidar les diferències entre aquests sectors. Al contrari, és a la lluita unitària on unes idees conseqüents anticapitalistes poden i han de mostrar el seu valor.
Per entendre què significa això, mirem com s’ha fet al passat.